diumenge, 3 de febrer de 2013

La comunicació en els centres: amb les famílies i mestres

Com a futurs docents de segle XXI som conscients de la imperiosa necessitat de mantenir una estreta comunicació amb els pares, per tal de poder oferir una educació de qualitat i adaptada a les necessitats de cada infants, ja que no hem d’oblidar que cada nen és diferents, ergo cada família també ho és, de manera que establim uns bons vincles comunicatius entre ambdues institucions, basada en el respecte i la confiança mútua, podrem col·laborar i fins i tot establir pautes comunes. Així doncs, hem de ser conscients que els que més els interessa als pares no són les seves notes, com es comporta o si ha avançat en les tables de multiplicar. El més important per ells és si el nen està be, si és feliç en l'escola, si ens l'estimem i ens preocupem per ell, pel seu benestar i pel seu desenvolupament.

Per aconseguir aquesta comunicació fluida, seria bo realitzar tota una sèrie de encontres diversificats per tal de donar oportunitat a una interacció diversa, tal i com reunions individuals (inicials, de seguiment i avaluatives), reunions de grup, trobades informals, xerrades en les quals es tractés els temes que els interessa o els preocupa, encontres de caire més informals... Una vegada establerta el tipus d’encontres que es tindria amb els pares, hauríem de reflexionar la millor manera per fer-ho amb ells. Una bona manera de transmetre la informació i donar-los l’oportunitat de veure-ho amb els seus propis ulls, son les Tecnologies de la informació i la comunicació, les quals ens obrin un ampli ventall de possibilitats. Així doncs, algunes propostes de comunicació emprant les TIC amb les famílies serien les següents:
  •   Fer una reunió del grup de pares d’avaluació en la qual siguin els propis infants que amb la pissarra digital els mostrin vídeos i els vagin explicant que han realitzat, els dibuixos que han fet, les cançons que han cantat, explicant-ho a mesura que les famílies ho podem veure. D’aquesta manera podran comprovar l’elevat grau de competència dels seus fills tant en les aules com a l’hora d'exposar davant un grup nombre de persones.
  • Des de les llars, veure els pares i els fills el bloc d'aula  explicar que han fet en classe i compartir els seus dubtes, passant una estona d’oci conjunta molt agradable. D’aquesta manera, ajudem als infants a treballar la seva memòria i la seva expressió, ja que en ocasions quan son més petits s’encallen amb les paraules i veure’s li ajudarà a recordar i ho podrà compartir amb les persones més importants, la seva família.
  • Quan algun nen ha presentat alguns dificultat específica en algun camp en concret i s’han realitzat reunions per tractar el tema, mostrar fragments d'activitat del nen (produccions del nen, la realització d'alguna activitat, alguna actitud del nen en concret) permetrà il·lustrar aquesta conducta, per explicar-la amb major claredat o per tal d'ajudar a tranquil·litzar als pares.

Pel que fa a la comunicació amb els mestres, som conscients que la clau de l’èxit és el treball en grup,ja que d'aquesta manera sorgirà un procés molt més enriquidor i ens sentirem molt més acompanyats en la nostra tasca professional. Així doncs les  xerrades, planificació, aspectes que ens preocupen, compartir, formar-nos en grup, treballar des de la llar i mantenir-nos en contacte... són elements fonamentals molt adequats per a la realització grupal d’aquests, que emprant les tecnologies ens resultarà molt més senzill a l’hora que ens permetrà l’ús de tot un gran ventall de recursos com el treball a través de “Google doc.x”, usar vídeos, audios, Skype, recursos on-line... Internet és tota una caixa de sorpreses per descobrir.

No obstant, per poder dur a terme aquest tipus de comunicació, és obvi que es necessiten tota una sèrie de recursos, tal i com Internet en les aules, ordinadors o tablets, pissarres digitals,etc. Encara que personalment penso que aquesta disposició de recursos no és lúnic obstacle per ta que s’emprin les TIC, ja que ens trobem amb molts de centres que disposen d’aquestes instal·lacions i s’empren de manera totalment esporàdica, ja sigui per manca de formació del professorat, per no compartir els mateixos principis ideològics sobre les noves tecnologies, per no estar actualizats els softwares... Per tant, abans de requerir tants de recursos i gastar tants de diners, que probablement s’estan deixant d’emprar en recursos humans, tota la comunitat educativa hauríem de fer la reflexió sobre si estem disposats a canviar les nostres maneres d’ensenyar o aquests aparells sols seran una decoració més dintre dels nostres centres.