En la societat actual, les noves tecnologies ocupen un lloc fonamental en les nostres vides en tots els àmbits d’aquesta (social, econòmic, laboral...) però encara que que siguem conscients de la omnipresència d’aquestes en la nostra societat, no totes les escoles s’han iniciat en l’ús de les tecnologies pel procés d’ensenyament aprenentge dels infants. No obstant, som conscients de les dificultats que aquestes suposen en la implantació en un centre format per professionals tan diversos en edats, gustos, interessos i ideologies...aquest fet és innegable, però a banda d’una bona predisposició per part dels docents a continuar formant-se i aprenent, personament crec que existeixen tota una sèrie de variables que resulten fonamentals a l’hora de que la implantació d’aquestes motivi i tingui èxit, de les que voldria destacar:
- Centre viu, actiu i dinàmic en el que la comunicació amb les famílies sigui una eina fonamental i les TIC siguin una de les claus d’aquesta, per tal que els pares es sentin implicats i com participants actius de l’educació dels seus fills, entenen i compartint el projecte educatiu engegat pel centre i sentin que les seves opinions són escoltades, estudiades i tingudes en compte, per tot l’equip educatiu.
- L’existència d’una xarxa de treball col·laboratiu entre mestres que es recolzen, s’escoltin, s’ajudin, s’ensenyen entre ells, comparteixin les seves alegries i les seves preocupacions, frustracions, es motivin, s’impliquin,etc...la veritat és que ens davant un gran nombre de suposats teòrics en els que ens parlen de compartir la feina, enriquir-se...però molt habitualment i en molts centres ens trobem amb docents no oberts a la formació contínua, ni al treball col·laboratiu ni a tots aquests suposats teòrics dels quals tan parlem.
- Oferta per part dels centres i de la pròpia administració facilitats de conciliació de la vida familiar amb la vida laboral, ja que com sabem, la nostra professió és totalment vocacional, però si els salaris no ens permeten cobrir les necessitats o els horaris no ens permeten gaudir de la nostra família i veure els nostres fills créixer, clarament aquesta motivació i vocació s’enfonsa. Així doncs, com que els temps han canviat i també les necessitats de formació del professorat, penso que s’hauria de contemplar la possibilitat d’oferir més recursos espacials i temporals perquè els mestres poguessin cursar aquesta formació en hores remunerades al menys en part, ja que a banda de la feina en el centre els professionals de l’educació sempre s’emporten més tasques per portar a terme a la llar.
- Una formació profunda, adequada a les necessitats i de qualitat, ja que si s’ensenya a portar a terme unitats didàctiques en el qual es dugui a terme un aprenentatge significatiu, però la manera d’impartir el curs és a través de la memorització i la còpia per part dels assistents, realment no s’aconseguiran els resultats desitjats, els formadors de docents haurien de predicar amb l’exemple i elaborar cursos significatius, sense informació supèrflua i planificar-los de manera que els mestres ho comprenguessin i es convencessin de les bondats d’aquests. Aquest fenomen s’ha de tenir en compte ja que existeix un ampli camp de mestres reacis i incrèduls davant aquests canvis.
Personalment crec que el plantejament de la introducció de les TIC a les aules s’hauria de modificar ja que l’ús d’aquestes es posen constantment en dubte, mentre que les matemàtiques o la llengua castellana no la posa en dubte ningú. De manera que tal i com els mestres han de tenir coneixements sobre aquestes matèries també hauran d’adquirir-ne sobre l’ús i aplicació de les noves tecnologies, la qüestió radica en con fer-ho de la manera més senzilla i afavoridora pels docents, per tal que es sentin motivats i disposats a treballar amb aquestes, i sobretot pel benefici i aprenentatge pels infants, els quals no hem d’oblidar, el seu benestar i la seva ensenyança de qualitat ha de ser la nostra major i última prioritat.
