La comunicació en els centres: amb les famílies i mestres

Com a futurs docents de segle XXI som conscients de la imperiosa necessitat de mantenir una estreta comunicació amb els pares, per tal de poder oferir una educació de qualitat i adaptada a les necessitats de cada infants, ja que no hem d’oblidar que cada nen és diferents, ergo cada família també ho és, de manera que establim uns bons vincles comunicatius entre ambdues institucions, basada en el respecte i la confiança mútua, podrem col·laborar i fins i tot establir pautes comunes. Així doncs, hem de ser conscients que els que més els interessa als pares no són les seves notes, com es comporta o si ha avançat en les tables de multiplicar. El més important per ells és si el nen està be, si és feliç en l'escola, si ens l'estimem i ens preocupem per ell, pel seu benestar i pel seu desenvolupament.

Per aconseguir aquesta comunicació fluida, seria bo realitzar tota una sèrie de encontres diversificats per tal de donar oportunitat a una interacció diversa, tal i com reunions individuals (inicials, de seguiment i avaluatives), reunions de grup, trobades informals, xerrades en les quals es tractés els temes que els interessa o els preocupa, encontres de caire més informals... Una vegada establerta el tipus d’encontres que es tindria amb els pares, hauríem de reflexionar la millor manera per fer-ho amb ells. Una bona manera de transmetre la informació i donar-los l’oportunitat de veure-ho amb els seus propis ulls, son les Tecnologies de la informació i la comunicació, les quals ens obrin un ampli ventall de possibilitats. Així doncs, algunes propostes de comunicació emprant les TIC amb les famílies serien les següents:

•   Fer una reunió del grup de pares d’avaluació en la qual siguin els propis infants que amb la pissarra digital els mostrin vídeos i els vagin explicant que han realitzat, els dibuixos que han fet, les cançons que han cantat, explicant-ho a mesura que les famílies ho podem veure. D’aquesta manera podran comprovar l’elevat grau de competència dels seus fills tant en les aules com a l’hora d'exposar davant un grup nombre de persones.
• Des de les llars, veure els pares i els fills el bloc d'aula  explicar que han fet en classe i compartir els seus dubtes, passant una estona d’oci conjunta molt agradable. D’aquesta manera, ajudem als infants a treballar la seva memòria i la seva expressió, ja que en ocasions quan son més petits s’encallen amb les paraules i veure’s li ajudarà a recordar i ho podrà compartir amb les persones més importants, la seva família.
• Quan algun nen ha presentat alguns dificultat específica en algun camp en concret i s’han realitzat reunions per tractar el tema, mostrar fragments d'activitat del nen (produccions del nen, la realització d'alguna activitat, alguna actitud del nen en concret) permetrà il·lustrar aquesta conducta, per explicar-la amb major claredat o per tal d'ajudar a tranquil·litzar als pares.

Pel que fa a la comunicació amb els mestres, som conscients que la clau de l’èxit és el treball en grup,ja que d'aquesta manera sorgirà un procés molt més enriquidor i ens sentirem molt més acompanyats en la nostra tasca professional. Així doncs les  xerrades, planificació, aspectes que ens preocupen, compartir, formar-nos en grup, treballar des de la llar i mantenir-nos en contacte... són elements fonamentals molt adequats per a la realització grupal d’aquests, que emprant les tecnologies ens resultarà molt més senzill a l’hora que ens permetrà l’ús de tot un gran ventall de recursos com el treball a través de “Google doc.x”, usar vídeos, audios, Skype, recursos on-line... Internet és tota una caixa de sorpreses per descobrir.

No obstant, per poder dur a terme aquest tipus de comunicació, és obvi que es necessiten tota una sèrie de recursos, tal i com Internet en les aules, ordinadors o tablets, pissarres digitals,etc. Encara que personalment penso que aquesta disposició de recursos no és lúnic obstacle per ta que s’emprin les TIC, ja que ens trobem amb molts de centres que disposen d’aquestes instal·lacions i s’empren de manera totalment esporàdica, ja sigui per manca de formació del professorat, per no compartir els mateixos principis ideològics sobre les noves tecnologies, per no estar actualizats els softwares... Per tant, abans de requerir tants de recursos i gastar tants de diners, que probablement s’estan deixant d’emprar en recursos humans, tota la comunitat educativa hauríem de fer la reflexió sobre si estem disposats a canviar les nostres maneres d’ensenyar o aquests aparells sols seran una decoració més dintre dels nostres centres.

Lloc web de la imatge de les mans

Lloc web de la imatge de la mestra consolant

Factors motivadors per l'ús de les TIC

En la societat actual, les noves tecnologies ocupen un lloc fonamental en les nostres vides en  tots els àmbits d’aquesta (social, econòmic, laboral...) però encara que  que siguem conscients de la omnipresència d’aquestes en la nostra societat, no totes les escoles s’han iniciat en l’ús de les tecnologies pel procés d’ensenyament aprenentge dels infants. No obstant, som conscients de les dificultats que aquestes suposen en la implantació en un centre format per professionals tan diversos en edats, gustos, interessos i ideologies...aquest fet és innegable, però a banda d’una bona predisposició per part dels docents a continuar formant-se i aprenent, personament crec que existeixen tota una sèrie de variables que resulten fonamentals a l’hora de que la implantació d’aquestes motivi i tingui èxit, de les que voldria destacar:

-          Centre viu, actiu i dinàmic en el que la comunicació amb les famílies sigui una eina fonamental i les TIC siguin una de les claus d’aquesta, per tal que els  pares es sentin implicats i com participants actius de l’educació dels seus fills, entenen i compartint el projecte educatiu engegat pel centre i sentin que les seves opinions són escoltades, estudiades i tingudes en compte, per tot l’equip educatiu.

-          L’existència d’una xarxa de treball col·laboratiu entre mestres que es recolzen, s’escoltin, s’ajudin, s’ensenyen entre ells, comparteixin les seves alegries i les seves preocupacions, frustracions, es motivin, s’impliquin,etc...la veritat és que  ens davant un gran nombre de suposats teòrics en els que ens parlen de compartir la feina, enriquir-se...però molt habitualment i en molts centres ens trobem amb docents no oberts a la formació contínua, ni al treball col·laboratiu ni a tots aquests suposats teòrics dels quals tan parlem.  

-          Oferta per part dels centres i de la pròpia administració facilitats de conciliació de la vida familiar amb la vida laboral, ja que com sabem, la nostra professió és totalment vocacional, però si els salaris no ens permeten cobrir les necessitats o els horaris no ens permeten gaudir de la nostra família i veure els nostres fills créixer, clarament aquesta motivació i vocació s’enfonsa. Així doncs, com que els temps han canviat i també les necessitats de formació del professorat, penso que s’hauria de contemplar la possibilitat d’oferir més recursos espacials i temporals perquè els mestres poguessin cursar aquesta formació en hores remunerades al menys en part, ja que a banda de la feina en el centre els professionals de l’educació sempre s’emporten més tasques per portar a terme a la llar.

-          Una formació profunda, adequada a les necessitats i de qualitat, ja que si s’ensenya a portar a terme unitats didàctiques en el qual es dugui a terme un aprenentatge significatiu, però la manera d’impartir el curs és a través de la memorització i la còpia per part dels assistents, realment no s’aconseguiran els resultats desitjats, els formadors de docents haurien de predicar amb l’exemple i elaborar cursos significatius, sense informació supèrflua i planificar-los de manera que els mestres ho comprenguessin i es convencessin de les bondats d’aquests. Aquest fenomen s’ha de tenir en compte ja que existeix un ampli camp de mestres reacis i incrèduls davant aquests canvis.

Personalment crec que el plantejament de la introducció de les TIC a les aules s’hauria de modificar ja que l’ús d’aquestes es posen constantment en dubte, mentre que les matemàtiques o la llengua castellana no la posa en dubte ningú. De manera que tal i com els mestres han de tenir coneixements sobre aquestes matèries també hauran d’adquirir-ne sobre l’ús i aplicació de les noves tecnologies, la qüestió radica en con fer-ho de la manera més senzilla i afavoridora pels docents, per tal que es sentin motivats i disposats a treballar amb aquestes, i sobretot pel benefici i aprenentatge pels infants, els quals no hem d’oblidar, el seu benestar i la seva ensenyança de qualitat ha de ser la nostra major i última prioritat.

Avaluació eina multimèdia

En aquesta entrada us mostraro un analisi realitzat sobre un recurs on-line per treballar amb infants de manera motivadora i amb les TIC diferents continguts. El document és el següent: Activitat multimèdia 22025 bloc

Com ens poden ajudar les TIC en la relació família-escola?

L’apropament de les institucions educatives a les famílies és un requisit fonamental per oferir una educació de qualitat, ja que les famílies són el primer agent socialitzador dels infants i les persones que més temps estan amb els infants, compartint les seves rutines, moments quotidians i d’oci. De manera que resulta vital la seva implicació en l’educació dels seus fills perquè aquesta sigui adequada i de qualitat. No obstant, per tal que els familiars s’apropin a les escoles, aquestes han d’estar obertes, s’han de sentir còmodes i convidats, que la institució i el personal que hi treball els respecta, els valora i els aprecia.

Així doncs, per aconseguir aquesta fita, una eina que resulta propicia és integrar les tecnologies d’informació i comunicació (TIC) en les escoles. Algunes de les bondats d’aquestes, com pot ser en el cas de l’habilitació d’un bloc d’aula, són les següents:

ü  Transparència del centre, obrir les portes de l’aula, ganes de mostrar al món i a la comunitat educativa  les activitats que es duen a terme dia a dia, la ideologia  que hi ha al darrera d’aquestes i la ideologia de l’escola a la qual pertany.

ü  Els pares poden veure de manera periòdica les tasques que realitzen els seus fills, la originalitat d’aquestes, com es mou el seu fill entre els seus companys, les competències que adquireixen i la manera en que ho fan, la qual sol diferir de les tendències més clàssiques. D’aquesta manera es pot il·lustrar i documentar tota la feina que es fa a diari amb els infants dintre de les aules, fent més conscients als pares sobre aquest.

ü  Poder observar la connexió intercentres d’aquest, de quins centres aprenen i s’enriqueixen, en quin tipus de projectes estan immersos, en quins col·laboren i en que consisteixen aquests.

ü  Oferir l’oportunitat d’observar com amb les diferents metodologies que empren els mestres a les aules,tant a la dels seus fills coma la dels altres cursos de l’escola, es realitzen grans esforços per adequar-se a la diversitat dels infants, dels seus ritmes i gustos.

ü  L’oportunitat de compartir amb els infants, en qualsevol moment del dia i qualsevol lloc on disposin de connexió Internet les activitats que han realitzat, veure-les junts, comentar-les demanar-los com s’han sentit...

ü  Fer sentir als familiars part de la institució, que aquesta te interès en mantenir-los informats i incentivar la seva participació en les activitats dels seus fills a les aules, en les activitats del centre, en festes, reunions...

ü  Fer sentir als familiars que el centre i el tutor d’aula dels seus fills està obert a qualsevol tipus de comentari, proposicions, preguntes i opinions dels familiars, essent atesos via bloc, o a través d’entrevistes col·lectives o personals.

Probablement l’únic fet que pot suposar un inconvenient per les famílies és que les imatges i vídeos dels seus fills es difonguin per Internet, fet que normalment acaben entenent i superant, doncs a l’actualitat és un fet totalment normal i sempre que es faci amb finalitats educatives els perills són mínims.

Internet en l'aula: a la caça del tresor

La caça del tresor és una activitat didàctica senzilla per integrar les noves tecnologies a les aules, aquesta consisteix en formular tota una sèrie d’interrogants als infants i proporcionar-los na llista de URL en les que puguin trobar les respostes. En funció dels objectius i la maduresa dels discents, les preguntes es formularan de manera més senzilla i gairebé literal o requerirà un major esforç.

Amb aquest tipus d’activitat, a banda d’aprendre els continguts que el docent desitja, es treballen molts altres aspectes, tal i com les destreses en la xarxa, amb l’equip informàtic i una de les competències més destacades d’aquest segle: la capacitat de selecció i filtració d’informació, d’escollir les dades que necessiten, i rebutjar les que no són necessàries o rellevants. Una altre de les bondats d’aquest mètode és la facilitat amb la qual ens permet que els infants treballin en grup, cercant coneixements, qüestionant-se i dialogant sobre els resultats, encara que s’ha de tenir cura per tal que no quedin alumnes exclosos de l’ús d’aquestes o menyspreats per la seva inexperiència en el maneig d’aquests i que els altres monopolitzin el seu ús o simplement a causa de la vergonya que els pot produir el menor grau de familiarització amb aquestes tecnologies. A més a més, una altre de les majors avantatges que li veig a aquesta activitat és la possibilitat oferta a l’alumne de portar a terme un paper actiu en el seu procés d’aprenentatge, ja que ha de cercar, seleccionar, elaborar...

Per altra banda, m’agradaria destacar l’ús de  les noves tecnologies és un incentiu motivador pels infants, tal i com hem pogut comprovar als centres, doncs podem portar a terme una dinàmica molt més àgil i entretinguda a través d’ una eina ben distinta a l’habitual. No obstant, perquè els infants aprofiten de veres aquesta activitat, s’hauria de complementar amb la recerca d’una informació que desperti la curiositat dels nens, presentant-ho de la manera més atractiva que sigui possible, ja que si aquest no aconsegueix despertar les ganes de descobrir, caiem en el perill de que les respostes siguin excessivament superficials, degut al poc interès dels infants en aprofundir sobre la temàtica presentada.

Una vegada llegit aquest article, he recordat que en l’etapa de batxillerat, en alguna ocasió vaig participar en una cacera del tresor. Una de les vegades fou en grup i l’altre fou de manera individual. En el meu cas la temàtica proposada eren els ecosistemes i el tipus de flora que habitava en aquestes, les que estaven protegides i les que no, de manera que la temàtica no despertava excessivament el meu interès, ja que era una de les temàtiques que havíem estudiat repetidament durant els anys d’E.S.O per aquest motiu crec, que perquè aquesta activitat tingui major èxit, una bona temàtica seria la de “els colors de l’univers” o sinó més, s’hauria d’haver plantejat de distinta manera. No obstant, reconec que la intenció i l’interès de la mestra per canviar la dinàmica habitual de les seves classes era molt bona.

Finalment, pel que fa al temps, personalment crec i sobretot amb infants, que hem de tenir gran cura amb aquest, de manera que hem de calcular-lo adequadament per tal que els infants pugui realitzar les tasques amb temps suficient per concentrar-se en l’activitat i no angoixar-se, però adequat perquè tots els infants puguin fer feina sense avorrir-se. A més, hem de tenir cura de que no es produeixi una visió del temps com factor de competició, ja que aquest fet anirà totalment en contra del respecte als diferents ritmes dels infants, de manera que els que tinguin un temps més lent poden arribar a veure afectat el seu autoconcepte i autoestima.

Reflexió quarta setmana; les TIC en el nostre sistema educatiu

Actualment ens trobem totalment immersos en plena tercera revolució tecnològics, en plena "societat de la informació" o també anomenada "societat de les pantalles", ja que actualment mirem o mirem veiem pantalles i objectes tecnològics. No obstant, reflexa el nostre sistema educatiu aquestà revolució tecnològica? Són suficients els articles refernts a l'ús de les tecnologies en les legislatures? Es porta a terme en les aules el que les lleis promulguen?

Personalment, crec que les lleis contemplen adequadament l'ús de les noves tecnologies dinre de les aules, sobre tot, tenint en compte que encara ens trobem en el procés d'immersió d'aquestes en les institucions educatives, el qual compta amb personal entusiasta, fomat i amb ganes d'aprendre i d'altre que no maneja i s'ha de formar. Així doncs, les lleis contemplen la necessitat de garantir a tots els infants l'accés a aquestes (amb finalitat compensatòria de desigualtats) i les primeres experiències amb aquestes, les quals han d'emprar-se de manera programada i transversal.

Com podem veure, en aquest cas la problemàtica no recau en la legislació, sinó que esta causada per la dubtosa i ineficaç aplicació que es du a terme en la majoria de centres escolars, ja que els objectius proposats no s'acompleixen. Esta clar que no resulta una tasca senzilla implantar l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, però per poder progressar, s'haurien de detectar les causes i tractar de combatre-les. En funció de la meva experiència personal, he pogut observar que alguns dels principals motius pels quals no es porta a terme el reflexat a la LOGSE són:

- La falta de partides econòmiques.
- La manca de temps i la necessitat de treballar a la llar.
- El poc control per part de l'administració.
- La manca de formació.
- Els prejudicis d'alguns docents cap a les tecnologies



Bibliografia imatge: http://www.flickr.com/photos/sanjoselibrary/3887312861/sizes/l/ 

Reflexió tercera setmana; taller gimp

En aquesta entrada us mostraré els resutats de les anteriors sessions pràctiques a les classes de l'assignatura 22025, a la qual pertany aquest bloc. Les imatges 1 i 3 són fruit de l'ús i descobriment de l'eina de tractament i edició d'imatges, el programa Gimp. Aquest és un recurs que la web posa a la nostra disposició de manera gratuïta per poder elaborar i adornar imatges de manera més complexa, però per emprar aquest resulten necessaris un coneixement, encara que sigui a nivell bàsic d'informàtica i les nocions bàsiques, doncs algunes funcions com retallar i afegir elements externs entre d'altres, requereixien un poc de pràctica i explicació.

Així doncs, una vegada realitzat aquest taller penso que aquesta eina, la qual encara no coneixia resulta molt interessant i ens oferta un gran nombre d'oportunitats, ja que en els durs temps que corren, en el que les retallades i dificultats econòmiques es troben a la ordre del dia, hem de treure, més que mai, profit als recursos ja adquirits i cercar nous usos i noves sortides a aquests, aprofundint en els coneixements que ja tenim i ampliant nous horitzons en el nostre aprenentatges, però retornant a la filosofia del reciclatge i reinvenció amb les dotacions de les que disposem als centre i a les nostres llars.

D'aquesta manera, hem de veure les noves tecnologies com companyes de professió, no com enemigues, ja que aquestes complementen, enriqueixen i ens donen més opcions, i varietat, no tancar-nos a elles amb la típica demonització d'aquestes. Per això és molt important que es vagi formant al professorat de manera positiva, tant a les futures generacions de mestres, com als que ja estan assentats en les institucions educatives, sempre tractant de ser comprensiu amb els seus coneixements prèvis, facilitat d'aprenentatge. el més important no és que tots aprenguin a fer molt i a fer-ho tot, sinó que cadascu creixi en la mesura del seus ritmes i el més important, vencent les barreres i que les persones tenen cap aquestes eines, que per impartir una educació de qualitat resulten totalment necessàries conèixer i ensenyar des d'una visió positiva i sense prejudicis pejoratius.

Així doncs, amb aquest programa trobem un aliat profitós en la nostra pràctica docent, ja que el tractament d'imatges en l'actualitat i sobretot a les escoles més immerses en els processos de renovació, la documentació resulta un element bàsic i quotidià en les escoles, essent el tractament d'imatges una de les habilitats recomanades per ser apreses. Emprant aquesta eina podem partir d'una una imatge senzilla, i transformar-la en el que nosaltres vulguem, posant com únic límit de la nostra imaginació, ja que sinó tenim una base de coneixements tècnics i competències tecnològiques, no podem portar-les a terme. Hem de centrar-nos més en el "saber fer",

Algunes de les accions que vam poder aprendre i realitzar fòren les següents:

- Aferrar elements d'altres imatges.
- Retallar.
- Escalar imatges.
- Afegir capes.
- Rotar imatges.
- etc

I els resultats han estat els següents:

Imatge 1

Imatge 2: imatge de la qual es parteix

Imatge 3

Reflexió segona setmana; article

Personalment crec que aquesta lectura ens dóna una gran quantitat d’informació sobre les noves tecnologies i el paper que juguen a l’actualitat, de la mateixa manera que cada revolució ha influït de manera decisiva en els diferents moments de la societat. No obstant, un fet que m’ha cridat l’atenció és que la tecnologia no és l’element determinant en la configuració de la societat, però si que fa possible aquest tipus en concret, ja que les tecnologies han anat evolucionant de manera simultània i simbiòtica.

No obstant, per molt que aquestes noves tecnologies hagin suposat un gran nombre de millores, encara que aquestes no es distribueixen de manera igualitària, per aquest motiu trobo molt interessant que ens preguntem quina és la influències que han de tenir les noves tecnologies en la societat de la informació. Així doncs, inspirant-nos en les perspectives en d’Etxebarria, penso que hem de superar els comercials que ens intenten transmetre a través d’aquestes i emprar les tecnologies al servei de la humanitat, per fer-nos ciutadans crítics i amb garanties d’èxit i felicitat, en compte de consumidors amb una necessitat i desig de posseir més i mes bens, possessions i objectes materials.

No obstant, actualment ens trobem en una societat en que els interessos de les grans corporacions imperen la nostra realitat. De manera que si volem canviar i millorar la nostra realitat social, hem de tenir ben present les característiques de la societat en la que ens trobem i a través de fer conscients a aquestes noves societats, multialfabetitzant-los i educar-los en valors i fent-los crítics i capaços de prendre les seves pròpies decisions.

 Així doncs, si la possibilitat de canviar la nostra societat cap a un futur millor recau en gran mesura en les nostres mans, la dels educadors i de la comunitat educativa en general, hem de ser ben conscients d’aquests fenòmens socials i educar de manera conseqüent, adaptant-nos a les necessitats d’una societat de la informació, no d’una societat industrial.

Reflexió primera setmana; els blocs

En aquesta setmana hem realitzat el primer taller pràctic de l’assignatura. Aquest consistia en l’elaboració del bloc de l’assignatura i en cas de tenir algun dubte sobre el mètode de realització aprendre i resoldre’s. La veritat és que penso que resulta molt adient tenir una assignatura en la qual ens ajudin a assolir i ens formen en les distintes eines i recursos tecnològics que a l’actualitat tenim al nostre abast, ja que a partir d’aquest coneixement i de l’adquisició progressiva de la confiança en aquestes ens permetrà poder aplicar-les de manera adequada, amb major facilitat i desimboltura en les programacions didàctiques.

Personalment crec matèria podria haver-se impartit en cursos anterior, com per exemple en segon de grau, moment en el qual ja teníem nocions bàsiques d’educació, però la majoria del alumnat encara estàvem força perduts en matèria tecnològica. A més a més en el meu cas en concret vaig tenir que realitzar un gran esforç, doncs un anys abans de començar la universitat ni tan sols sabia com s’engegava un ordinador, de manera que tampoc sabia les possibilitats disponibles ni com s’empraven aquests.

La veritat és que fou un procés llarg, difícil i encara que vam comptar amb l’inestimable ajuda de la  nostra tutora na Gemma, però aquestes eines requereixen un gran nivell d’interès, autonomia i iniciativa pròpia ja que des de les a les directrius un mateix ha d’anar investigant, provant i descobrint sense tenir que dependre totalment del mentor. Així doncs m’agradaria destacar que encara que va ser un procés feixuc que va requerir un gran esforç per la meva part, cada passa endavant que realitzava i cada avenç em proporcionava una gran satisfacció i orgull. D’aquesta manera des de finals del primer curs de grau, he anat indagant i investigant, fins que a finals de tercer junt amb la meva companya Dàmaris Morales, fórem les encarregades d’engegar i portar endavant el bloc de l’Escoleta Mafalda, dissenyant-lo, estructurant-lo, consensuant-lo amb l’equip directiu, formant a les educadores, motivant-les, realitzant les primeres feines i entrades, fent una selecció de programes i eines pel professorat per tal de facilitar-les el camí, presentar-lo a les famílies... aquesta fou una gran experiència per mi doncs em va permetre experimentar de primera mà altres finalitats per aquesta eina, de les qual havíem parlat però encara no havia pogut gaudir-ne.

Així doncs m’agradaria destacar que encara que en els inicis des de la meva desconeixença considerava aquesta eina com un recurs superflu, a l’actualitat, gràcies a la major formació i a l’experimentació d’aquesta eina i de les seves possibilitats penso que resulten un mitjà molt valuós a la vegada que gratuït per compartir informació, feina i coneixements propis, interactuar amb altres persones, mostrar de manera atractiva i cridanera treballs o activitats que d’altre manera quedarien confinades i emmagatzemades, privant així al món del descobriment d’aquestes.

No obstant, l’únic aspecte que encara no m’acaba de complaure és la habitual còmoda mentalitat de un sector de població considerable que empra aquestes valuoses i personals fonts de divulgació de coneixements, feines pròpies amb finalitats reprovables, ja que no les usen com fonts d’informació o enriquiment personal, per tal de contrastar i completar amb la resta de bibliografia, sinó que sovint realitzen transcripcions literals i vulgars còpies adjudicant-se l’autoria d’aquestes, fent que aquest esperit de cooperació i lliure informació es corrompi. No obstant, penso que no és un problema exclusiu dels blocs, sinó que succeeix amb la resta de llocs webs que ofereixen informació oberta, ja que les persones no veuen els estudis com una oportunitat de créixer i adquirir tota una sèrie de competències. Personalment crec que quan socialment arribem aquesta visió de l’aprenentatge, aquests fenòmens de plagi aniran desapareixent.

Per concloure aquesta reflexió, m’agradaria aconseguir ser capaç d’aplicar aquestes noves tecnologies de forma adient (de les quals cada vegada en tenim més coneixements tècnics, del seu ús i com mitjà divulgatiu i de feedback) als processos d’ensenyament- aprenentatge en les aules, ja que penso que és l’últim graó per assolir la base en aquest tipus de formació, per això tinc grans expectatives en aquesta matèria.