La
caça del tresor és una activitat didàctica senzilla per integrar les noves
tecnologies a les aules, aquesta consisteix en formular tota una sèrie
d’interrogants als infants i proporcionar-los na llista de URL en les que
puguin trobar les respostes. En funció dels objectius i la maduresa dels
discents, les preguntes es formularan de manera més senzilla i gairebé literal
o requerirà un major esforç.
Amb
aquest tipus d’activitat, a banda d’aprendre els continguts que el docent
desitja, es treballen molts altres aspectes, tal i com les destreses en la
xarxa, amb l’equip informàtic i una de les competències més destacades d’aquest
segle: la capacitat de selecció i filtració d’informació, d’escollir les dades
que necessiten, i rebutjar les que no són necessàries o rellevants. Una altre
de les bondats d’aquest mètode és la facilitat amb la qual ens permet que els
infants treballin en grup, cercant coneixements, qüestionant-se i dialogant
sobre els resultats, encara que s’ha de tenir cura per tal que no quedin alumnes
exclosos de l’ús d’aquestes o menyspreats per la seva inexperiència en el
maneig d’aquests i que els altres monopolitzin el seu ús o simplement a causa
de la vergonya que els pot produir el menor grau de familiarització amb
aquestes tecnologies. A més a més, una altre de les majors avantatges que li
veig a aquesta activitat és la possibilitat oferta a l’alumne de portar a terme
un paper actiu en el seu procés d’aprenentatge, ja que ha de cercar,
seleccionar, elaborar...
Per
altra banda, m’agradaria destacar l’ús de les noves tecnologies és un incentiu motivador
pels infants, tal i com hem pogut comprovar als centres, doncs podem portar a
terme una dinàmica molt més àgil i entretinguda a través d’ una eina ben distinta
a l’habitual. No obstant, perquè els infants aprofiten de veres aquesta
activitat, s’hauria de complementar amb la recerca d’una informació que
desperti la curiositat dels nens, presentant-ho de la manera més atractiva que
sigui possible, ja que si aquest no aconsegueix despertar les ganes de
descobrir, caiem en el perill de que les respostes siguin excessivament
superficials, degut al poc interès dels infants en aprofundir sobre la temàtica
presentada.
Una
vegada llegit aquest article, he recordat que en l’etapa de batxillerat, en
alguna ocasió vaig participar en una cacera del tresor. Una de les vegades fou
en grup i l’altre fou de manera individual. En el meu cas la temàtica proposada
eren els ecosistemes i el tipus de flora que habitava en aquestes, les que
estaven protegides i les que no, de manera que la temàtica no despertava
excessivament el meu interès, ja que era una de les temàtiques que havíem estudiat
repetidament durant els anys d’E.S.O per aquest motiu crec, que perquè aquesta
activitat tingui major èxit, una bona temàtica seria la de “els colors de l’univers” o sinó més, s’hauria d’haver plantejat de
distinta manera. No obstant, reconec que la intenció i l’interès de la mestra
per canviar la dinàmica habitual de les seves classes era molt bona.
Finalment,
pel que fa al temps, personalment crec i sobretot amb infants, que hem de tenir
gran cura amb aquest, de manera que hem de calcular-lo adequadament per tal que
els infants pugui realitzar les tasques amb temps suficient per concentrar-se
en l’activitat i no angoixar-se, però adequat perquè tots els infants puguin
fer feina sense avorrir-se. A més, hem de tenir cura de que no es produeixi una
visió del temps com factor de competició, ja que aquest fet anirà totalment en
contra del respecte als diferents ritmes dels infants, de manera que els que
tinguin un temps més lent poden arribar a veure afectat el seu autoconcepte i
autoestima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada