Internet en l'aula: a la caça del tresor

La caça del tresor és una activitat didàctica senzilla per integrar les noves tecnologies a les aules, aquesta consisteix en formular tota una sèrie d’interrogants als infants i proporcionar-los na llista de URL en les que puguin trobar les respostes. En funció dels objectius i la maduresa dels discents, les preguntes es formularan de manera més senzilla i gairebé literal o requerirà un major esforç.

Amb aquest tipus d’activitat, a banda d’aprendre els continguts que el docent desitja, es treballen molts altres aspectes, tal i com les destreses en la xarxa, amb l’equip informàtic i una de les competències més destacades d’aquest segle: la capacitat de selecció i filtració d’informació, d’escollir les dades que necessiten, i rebutjar les que no són necessàries o rellevants. Una altre de les bondats d’aquest mètode és la facilitat amb la qual ens permet que els infants treballin en grup, cercant coneixements, qüestionant-se i dialogant sobre els resultats, encara que s’ha de tenir cura per tal que no quedin alumnes exclosos de l’ús d’aquestes o menyspreats per la seva inexperiència en el maneig d’aquests i que els altres monopolitzin el seu ús o simplement a causa de la vergonya que els pot produir el menor grau de familiarització amb aquestes tecnologies. A més a més, una altre de les majors avantatges que li veig a aquesta activitat és la possibilitat oferta a l’alumne de portar a terme un paper actiu en el seu procés d’aprenentatge, ja que ha de cercar, seleccionar, elaborar...

Per altra banda, m’agradaria destacar l’ús de  les noves tecnologies és un incentiu motivador pels infants, tal i com hem pogut comprovar als centres, doncs podem portar a terme una dinàmica molt més àgil i entretinguda a través d’ una eina ben distinta a l’habitual. No obstant, perquè els infants aprofiten de veres aquesta activitat, s’hauria de complementar amb la recerca d’una informació que desperti la curiositat dels nens, presentant-ho de la manera més atractiva que sigui possible, ja que si aquest no aconsegueix despertar les ganes de descobrir, caiem en el perill de que les respostes siguin excessivament superficials, degut al poc interès dels infants en aprofundir sobre la temàtica presentada.

Una vegada llegit aquest article, he recordat que en l’etapa de batxillerat, en alguna ocasió vaig participar en una cacera del tresor. Una de les vegades fou en grup i l’altre fou de manera individual. En el meu cas la temàtica proposada eren els ecosistemes i el tipus de flora que habitava en aquestes, les que estaven protegides i les que no, de manera que la temàtica no despertava excessivament el meu interès, ja que era una de les temàtiques que havíem estudiat repetidament durant els anys d’E.S.O per aquest motiu crec, que perquè aquesta activitat tingui major èxit, una bona temàtica seria la de “els colors de l’univers” o sinó més, s’hauria d’haver plantejat de distinta manera. No obstant, reconec que la intenció i l’interès de la mestra per canviar la dinàmica habitual de les seves classes era molt bona.

Finalment, pel que fa al temps, personalment crec i sobretot amb infants, que hem de tenir gran cura amb aquest, de manera que hem de calcular-lo adequadament per tal que els infants pugui realitzar les tasques amb temps suficient per concentrar-se en l’activitat i no angoixar-se, però adequat perquè tots els infants puguin fer feina sense avorrir-se. A més, hem de tenir cura de que no es produeixi una visió del temps com factor de competició, ja que aquest fet anirà totalment en contra del respecte als diferents ritmes dels infants, de manera que els que tinguin un temps més lent poden arribar a veure afectat el seu autoconcepte i autoestima.